Moció per instar el diàleg com forma de resoldre el conflicte polític català

07/19
Aprobada
Votos a favor: PSC, Sant Boi en Comú, ERC i Podem-EUiA
Votos en contra: Ciudadanos

La situació política catalana, tant interna entre les diferents parts de la seva societat com externa entre les institucions catalanes -la Generalitat- i les del conjunt d’Espanya -el govern espanyol- ha arribat a un punt d’estancament i «enrocament» que no pot continuar i no pot propiciar una sortida política i social a un problema polític i social. A tot això s’uneix una tant indesitjada i desmesurada com absurda judicialització d’un problema polític que tan sols serveix per entorpir qualsevol possible solució i per crispar encarà més els ànims socials -que, dins de tot, estan, ara com ara, donant una lliçó de civisme per la immensa majoria de la societat catalana-.

Per altra banda no es pot oblidar que en l’actual marc jurídic vigent -i amb independència de la valoració que tinguem del mateix i dels desitjos de canvi d’aquest marc o no- tant el govern central com el govern de la Generalitat de Catalunya són dos governs que representen a dues institucions del mateix Estat i que, a més a més, el president de la Generalitat de Catalunya és la màxima autoritat de l’Estat dins de Catalunya. Per la qual cosa res té d’estrany un diàleg entre dues institucions i dos governs que lluny de situar-se en àmbits jurídics enfrontats es troben dins del mateix àmbit jurídic i normatiu. No té cap sentit negar o intentar negar un diàleg en funció del color polític d’un o altre govern, tant es val si l’actual govern de la Generalitat és independentista com si no ho fos -en altres èpoques ha estat socialista o nacionalista, no sabem de quina ideologia i color pot ser en un futur-i el mateix es pot dir del govern central. Dues institucions de l’Estat, ara com ara del mateix Estat, no tan sols poden sinó que tenen l’obligació de dialogar i de mantenir una comunicació fluida.

I això ho diem malgrat no ser precisament entusiastes de la forma d’organització estatal, però creiem que en tant en quant estem immersos en ella és necessari la utilització de totes les seves funcions en benefici del conjunt de la societat.

Al mateix temps pesem que és ineludible que aquest diàleg s’estengui a la societat catalana en tota la seva diversitat, diversitat legitima i que qualsevol demòcrata -i qualsevol acrata- deu respectar i acceptar. Tant dona el model territorial pel qual s’inclinin uns o altres, tota posició és legítima, ara bé, quan les posicions resulten antitètiques no resta tampoc altra alternativa que un diàleg entre les parts implicades que apropi primer aquestes postures i que, finalment, arribi a propiciar una solució. Els partits polítics catalans però, també, altres entitats i agents de la societat catalana tenen l’obligació de parlar i buscar un acord o, com mínim, uns punts comuns que assenyalin el camí de l’acord. Per la qual cosa creiem que aquest diàleg «intern» és tan necessari com l'»extern».

Per altra banda no deixa de ser important saber de manera clara i més enllà d’aproximacions a partir de resultats electorals i/o de consultes o referèndums fetes des de la legitimitat democràtica però en condicions adverses, querelles polítiques i inseguretat jurídica quant no la directa prohibició quina és la configuració numèrica de les parts en relació al tema del model territorial. Creiem que això es pot solucionar mitjançant una consulta refrendaria legal a partir de l’actual marc jurídic i de la jurisprudència realitzada pel TC. Així, seguint allò que diu el TC en la «STC 103/2008, de 11 de septiembre de 2008» -envers el popularment conegut com «Pla Ibarretxe»- és perfectament legal convocar qualsevol consulta que no vulneri certs parametres. Recordem el que diu l’esmentada STC: «En estos términos resulta indudable que plantea una cuestión que afecta al orden constituido y también al fundamento mismo del orden constitucional. Una afectación de esa naturaleza y con tal alcance es desde luego factible en nuestro Ordenamiento, toda vez que, en el marco de los procedimientos de reforma de la Constitución, según recordamos en la STC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 7, «siempre y cuando no se defienda a través de una actividad que vulnere los principios democráticos o los derechos fundamentales», no hay límites materiales a la revisión constitucional.» La dita consulta, en ser efectuada per les circumscripcions habituals, ens donaria la quantitat d’electors catalans que s’inclinen per una o altra posició: el manteniment de l’actual statu quo o un canvi del mateix i, recordem que, segons la jurisprudència del TC «no hay límites materiales a la revisión constitucional», òbviament incloent en aquesta absència de límits l’article 1.2 de l’actual text de la CE com qualsevol altre -per exemple, la totalitat del Títol II-. I, també incloent en aquesta absència de límits el reconeixement del dret d’autodeterminació que nosaltres defensem.

Per tot això proposem al Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat l’adopció dels següents acords:

1- Declarar que el diàleg és la millor sortida possible dins la crisi política i social que viu Catalunya.
2- Instar als governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya a emprendre aquest camí amb la presa de contactes permanents com a institucions de l’Estat que són i sense cap límit ni cap nosa amb independència del color polític de cadascú dels governs en qüestió.
3- Instar als partits polítics representats al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles a donar suport i participar activament en aquest diàleg.
4- Instar als partits polítics catalans, a les entitats socials i als agents socials catalans a sostenir al seu torn un diàleg envers el tema del model social i territorial català, per això instaríem al Parlament de Catalunya per tal que estableixi una «taula de diàleg».
5.- Instar al govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats i al Senat del Regne d’Espanya a estudiar la celebració d’una possible consulta dins els paràmetres jurídics indicats per la STC 103/2008 i a l’empara dels articles 23.1, 29.1, 92.1, 92.2 i 92.3 de la CE. L’estudi de la dita consulta es realitzarà en cas que aquesta sigui part de la solució política fruit del diàleg, no sent imprescindible fer-la si aquesta solució política s’aconsegueix preveient altres mitjans.
6- Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de l’Estat Espanyol, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat del Regne d’Espanya i a tots els partits polítics representats en cadascuna d’aquestes institucions.
7.- Publicar aquesta moció en tots els mitjans de comunicació santboians i tots aquells que es considerin adients.

Subscriu la moció Jorge Romero Gil, portaveu del Grup Municipal Podem-Esquerra Unida i Alternativa.