Moció (presentada com vot particular) sobre la sentencia del judici del “procés”

El 14 d’octubre de 2019 es va conèixer la sentencia del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva amb penes de fins a 13 anys. I a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs amb multes fins a 200 euros diaris per 10 mesos.

La sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política al que mai s’hauria d’haver arribat, doncs es tracta d’un conflicte de naturalesa política. És per això que, ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de les forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació dins la societat catalana, generi cohesió. Una resposta que, al mateix temps, contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita. Només amb la llibertat de les persones condemnades podrem obrir una nova etapa de desbloqueig. Al mateix temps, entenem que en aquests moments el país ens demana que posem les institucions al servei del diàleg polític i que treballem per trobar solucions a l’actual conflicte polític. Llibertat, diàleg i solucions son els tres pilars sobre els quals ha de pivotar la política catalana en els propers temps.

Els grups municipals Podem-EUiA i SBeC-ECG de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat proposen al ple l’adopció dels següents

ACORDS:
1. Manifestar la nostra indignació davant una sentència injusta que genera un precedent inacceptable.
2. Expressar la més profunda solidaritat amb les persones condemnades i amb les seves famílies, a les que acompanyem en aquest moment dur i injust pel que estan passant.
3. Promoure totes les iniciatives polítiques, institucionals i jurídiques necessàries per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades.
4. Denunciar les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania com son el dret de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política.
5. Reiterar el compromís amb la defensa dels drets i les llibertats i mostrar el rebuig a la judicialització d’un conflicte polític que només es pot resoldre per vies democràtiques i dialogades.
6. Demanar a tots els partits polítics que dialoguin i cerquin solucions polítiques inclusives que cohesionin el conjunt de la societat catalana.
7. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat es posa al servei del diàleg polític i a treballar per trobar solucions a l’actual conflicte polític.
8. Traslladar els presents acords al Tribunal Suprem, els grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés i Senat i del Parlament Europeu, i a les entitats municipalistes de Catalunya.

La present moció la subscriuen els grups municipals Podem-EUiA i SBeC-ECG.

Moció per instar el diàleg com forma de resoldre el conflicte polític català

07/19
Aprobada
Votos a favor: PSC, Sant Boi en Comú, ERC i Podem-EUiA
Votos en contra: Ciudadanos

La situació política catalana, tant interna entre les diferents parts de la seva societat com externa entre les institucions catalanes -la Generalitat- i les del conjunt d’Espanya -el govern espanyol- ha arribat a un punt d’estancament i «enrocament» que no pot continuar i no pot propiciar una sortida política i social a un problema polític i social. A tot això s’uneix una tant indesitjada i desmesurada com absurda judicialització d’un problema polític que tan sols serveix per entorpir qualsevol possible solució i per crispar encarà més els ànims socials -que, dins de tot, estan, ara com ara, donant una lliçó de civisme per la immensa majoria de la societat catalana-.

Per altra banda no es pot oblidar que en l’actual marc jurídic vigent -i amb independència de la valoració que tinguem del mateix i dels desitjos de canvi d’aquest marc o no- tant el govern central com el govern de la Generalitat de Catalunya són dos governs que representen a dues institucions del mateix Estat i que, a més a més, el president de la Generalitat de Catalunya és la màxima autoritat de l’Estat dins de Catalunya. Per la qual cosa res té d’estrany un diàleg entre dues institucions i dos governs que lluny de situar-se en àmbits jurídics enfrontats es troben dins del mateix àmbit jurídic i normatiu. No té cap sentit negar o intentar negar un diàleg en funció del color polític d’un o altre govern, tant es val si l’actual govern de la Generalitat és independentista com si no ho fos -en altres èpoques ha estat socialista o nacionalista, no sabem de quina ideologia i color pot ser en un futur-i el mateix es pot dir del govern central. Dues institucions de l’Estat, ara com ara del mateix Estat, no tan sols poden sinó que tenen l’obligació de dialogar i de mantenir una comunicació fluida.

I això ho diem malgrat no ser precisament entusiastes de la forma d’organització estatal, però creiem que en tant en quant estem immersos en ella és necessari la utilització de totes les seves funcions en benefici del conjunt de la societat.

Al mateix temps pesem que és ineludible que aquest diàleg s’estengui a la societat catalana en tota la seva diversitat, diversitat legitima i que qualsevol demòcrata -i qualsevol acrata- deu respectar i acceptar. Tant dona el model territorial pel qual s’inclinin uns o altres, tota posició és legítima, ara bé, quan les posicions resulten antitètiques no resta tampoc altra alternativa que un diàleg entre les parts implicades que apropi primer aquestes postures i que, finalment, arribi a propiciar una solució. Els partits polítics catalans però, també, altres entitats i agents de la societat catalana tenen l’obligació de parlar i buscar un acord o, com mínim, uns punts comuns que assenyalin el camí de l’acord. Per la qual cosa creiem que aquest diàleg «intern» és tan necessari com l'»extern».

Per altra banda no deixa de ser important saber de manera clara i més enllà d’aproximacions a partir de resultats electorals i/o de consultes o referèndums fetes des de la legitimitat democràtica però en condicions adverses, querelles polítiques i inseguretat jurídica quant no la directa prohibició quina és la configuració numèrica de les parts en relació al tema del model territorial. Creiem que això es pot solucionar mitjançant una consulta refrendaria legal a partir de l’actual marc jurídic i de la jurisprudència realitzada pel TC. Així, seguint allò que diu el TC en la «STC 103/2008, de 11 de septiembre de 2008» -envers el popularment conegut com «Pla Ibarretxe»- és perfectament legal convocar qualsevol consulta que no vulneri certs parametres. Recordem el que diu l’esmentada STC: «En estos términos resulta indudable que plantea una cuestión que afecta al orden constituido y también al fundamento mismo del orden constitucional. Una afectación de esa naturaleza y con tal alcance es desde luego factible en nuestro Ordenamiento, toda vez que, en el marco de los procedimientos de reforma de la Constitución, según recordamos en la STC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 7, «siempre y cuando no se defienda a través de una actividad que vulnere los principios democráticos o los derechos fundamentales», no hay límites materiales a la revisión constitucional.» La dita consulta, en ser efectuada per les circumscripcions habituals, ens donaria la quantitat d’electors catalans que s’inclinen per una o altra posició: el manteniment de l’actual statu quo o un canvi del mateix i, recordem que, segons la jurisprudència del TC «no hay límites materiales a la revisión constitucional», òbviament incloent en aquesta absència de límits l’article 1.2 de l’actual text de la CE com qualsevol altre -per exemple, la totalitat del Títol II-. I, també incloent en aquesta absència de límits el reconeixement del dret d’autodeterminació que nosaltres defensem.

Per tot això proposem al Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat l’adopció dels següents acords:

1- Declarar que el diàleg és la millor sortida possible dins la crisi política i social que viu Catalunya.
2- Instar als governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya a emprendre aquest camí amb la presa de contactes permanents com a institucions de l’Estat que són i sense cap límit ni cap nosa amb independència del color polític de cadascú dels governs en qüestió.
3- Instar als partits polítics representats al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles a donar suport i participar activament en aquest diàleg.
4- Instar als partits polítics catalans, a les entitats socials i als agents socials catalans a sostenir al seu torn un diàleg envers el tema del model social i territorial català, per això instaríem al Parlament de Catalunya per tal que estableixi una «taula de diàleg».
5.- Instar al govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats i al Senat del Regne d’Espanya a estudiar la celebració d’una possible consulta dins els paràmetres jurídics indicats per la STC 103/2008 i a l’empara dels articles 23.1, 29.1, 92.1, 92.2 i 92.3 de la CE. L’estudi de la dita consulta es realitzarà en cas que aquesta sigui part de la solució política fruit del diàleg, no sent imprescindible fer-la si aquesta solució política s’aconsegueix preveient altres mitjans.
6- Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de l’Estat Espanyol, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat del Regne d’Espanya i a tots els partits polítics representats en cadascuna d’aquestes institucions.
7.- Publicar aquesta moció en tots els mitjans de comunicació santboians i tots aquells que es considerin adients.

Subscriu la moció Jorge Romero Gil, portaveu del Grup Municipal Podem-Esquerra Unida i Alternativa.

Moció en suport als treballadors/es i passius/ves d’Endesa

El passat 27 de Desembre de l’any 2018, l’empresa ENDESA va anunciar el tancament de la taula de negociació del V Conveni Marc, eliminant tots els beneficis socials dels passius d’Endesa, entre ells la bonificació de la tarifa elèctrica, anomenada tarifa d’empleat.

La bonificació de la tarifa elèctrica, com a benefici social per als treballadors, jubilats / es i vidus / es de les empreses elèctriques es remunta a la pròpia existència de les empreses i venia associat al seu propi contracte de treball, sent un ús i costum dels treballadors del sector. Aquesta bonificació representava una reducció d’aproximadament el 60% de la factura elèctrica. De fet, aquest benefici social apareix ja documentat en acords entre empreses a Catalunya l’any 1928. Posteriorment es recull en la «Ordenança del Treball per a la indústria de producció, transformació, transport, transmissió i distribució d’energia elèctrica» de 30 de juliol de a 1970.

Aquest benefici social també es veu reflectit en els reglaments de règim intern de les diferents empreses elèctriques que posteriorment han conformat el Grup Endesa: Fecsa, Enher, Hidroelèctrica de Catalunya, Sevillana, Unelco, Gesa, Encasur, etc., traslladant-se als convenis d’aquestes empreses elèctriques des dels anys 70.

Frui de la reordenació societària i la reorganització empresarial realitzada l’any 1999 entre 12 empreses elèctriques i les seves filials, es va constituir l’actual Grup Endesa, formalitzant-se en la signatura dels «Acords sobre els Processos de Reordenació Societària i reorganització Empresarial de el grup Endesa de 27-4- 1999 «, publicats al BOE 22/06/1999. En l’article 14, apartat F de l’esmentat acord s’estableix que “en el cas que en els convenis col•lectius successius s’establissin condicions menys favorables per a alguns col•lectius de treballadors transferits, l’empresa estarà obligada a respectar, com garantia “ad personnam”, totes i cadascuna de les condicions econòmiques més favorables del conveni d’origen «.

Els passius afectats estan en una edat mitjana molt avançada, entre 75 i 80 anys. Entre aquestes persones hi ha un col•lectiu amb pensions molt petites, i habitatges totalment electrificats que corren el risc de veure’s abocats a la pobresa energètica.

Davant d’aquesta situació i la negativa de l’empresa a la negociació amb el col•lectiu afectat es va interposar una demanda col•lectiva a l’Audiència Nacional per part de les Federacions sindicals de CCOO, UGT i SIE, amb l’objectiu de defensar els drets de més de 36.000 treballadors, dels quals una part són veïns d’aquesta ciutat.

La sentència en primera instància va ser favorable a les tesis de l’empresa, amb un vot particular que advocava per la tesi de la demanda. Aquesta sentència ha estat recorreguda en cassació al Tribunal Suprem i s’està a l’espera de la sentència en ferm .

Aquesta moció la subscriu CCOO d’Indústria de Catalunya i la Federació de pensionistes i jubilats de CCOO Catalunya.

Per totes les qüestions exposades, es proposen els següents acords:

S’acorda:
1. Mostrar el suport del Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat a les reivindicacions dels treballadors i treballadores i jubilats/es d’Endesa fonamentades en el manteniment dels drets socials aplicats fa gairebé 100 anys.
2. Instar el grup Endesa a que continuï negociant amb les parts afectades amb l’objectiu d’arribar a un acord, i a que estableixi vies de diàleg per a la resolució dels conflictes generats amb els sectors més vulnerables, tant en l’àmbit de la pobresa energètica com en el conflicte sobre les bonificacions tarifàries pels i per les jubilades de la companyia.
3. Instar la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya a que realitzin totes les accions necessàries per a garantir el compliment de l’acord entre l’empresa i els treballadors – vàlid fins a l’actualitat -, i per vetllar pels drets socials adquirits per els treballadors/es, jubilats/des i vidus/es d’Endesa.

La present moció la subscriu el grup municipal Podem – EUiA

Moció en rebuig de la Llei de contractes de serveis a ler persones, anomenada Llei Aragonés.

Exposició de motius

– Atès que l’avantprojecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones s’està tramitant en el Parlament de Catalunya.

– Atès que la directiva europea DIRECTIVA 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública fixa que «ninguna disposición de la presente directiva obliga a los Estados miembros a subcontratar o a externalizar la prestación de servicios que deseen prestar ellos mismos o a organizarlos de otra manera que no sea mediante contratos públicos en el sentido de la presente directiva».

– Atès que és doncs una decisió política que correspon prendre cada govern administració, en una direcció o altra, sobre si gestiona per si mateix, o bé subcontracta, o externalitza un servei públic.

– Atès que a l’únic que obliga la UE és a implementar la directiva abans esmentada i no a l’externalització dels serveis públics.

– Atès que fins ara, la fórmula de contractar serveis públics a empreses privades ja tenia la cobertura de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estatal, que el març de 2018 va entrar el vigor. Aquesta reforma ja limita la possibilitat de fer convenis i altres formes de relació no contractual i, per tant, obliga que alguns serveis que s’havien prestat a través de convenis passin a la fórmula de contractació. Ara bé, el projecte de llei català significa una regulació específica per a un ampli llistat de serveis a les persones, molts dels quals, almenys fins ara, ha prestat i gestionat de forma directa l’administració.

– Atès que com indiquen entitats i organitzacions com la Marea Pensionista de Sant Boi de Llobregat, la Marea Blanca, Fapac i alguns sindicats –com la CNT, la CGT, IAC o l’USTEC– situen el quid de la qüestió: quan no hi ha cap normativa que posi límits d’on pot o no pot entrar el mercat, la Llei Aragonès es converteix en un marc legal que fa possible que entri a tot arreu.

– Atès qué entenem que la gestió directa la millor fórmula de prestació dels serveis públics segons abundant bibliografia i experiència. No pas la contractació/concertació amb tercers, que per a nosaltres és un mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possibilitat de lucre privat.

– Atès que aquest sistema dit de col•laboració públic-privada-«social», que ha estat criticat i desaconsellat des del mateix Tribunal de Comptes europeu, NO és el sistema que volem.

– Atès que és significatiu que a l’exposició de motius es parli d’un ampli ventall de serveis i prestacions que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania»… Sense esmentar en cap moment el caràcter de serveis públics de molts d’aquests serveis, caràcter que és causat per a la necessitat de garantir drets fonamentals de les persones.

– Atès que aquest avantprojecte permet contractar-ho tot, situant en el mateix sac des de les mal anomenades «prestacions sanitàries» de l’article 27, que és l’activitat sanitària pública fins a les activitats extraescolars.

– Atès que amb aquest avantprojecte s’intenta avançar amb un gran pas en la mercantilització dels serveis públics en abandonar gran part del poder que la mateixa administració retenia a la interpretació i compliment subjectiu del contracte i pretén configurar un contracte gairebé civil que no administratiu.

S’acorda:
1. Rebutjar l’actual avantprojecte de Llei de contractes d’atenció a les persones que s’està tramitant al Parlament de Catalunya i exigir la seva retirada.
2. Obrir un debat amb agents i moviments socials, grups parlamentaris que permet arribar a una llei que garanteixi la gestió directa dels serveis públics amb garanties socials, així com les diferents formes indirectes de gestió en el seu cas i el concepte i abast del Tercer Sector i que per tant reguli la via dels convenis i de l’acció concertada.
3. Declarar que sempre que sigui possible demanen la gestió pública dels serveis públics, la remunicipalització d’allò externalitzat i molt especialment l’esmentada gestió directa dels serveis públics amb garanties socials.
4. Enviar aquests acords, a la Federació i Associació de municipis de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, grups parlamentaris, sindicats -CNT, CGT, IAC, USTEC entre altres-, Marea Pensionista de Sant Boi de Llobregat, entitats del tercer sector, de Salut i educació com la Marea Blanca de Catalunya, Fapac, Confavc.

La present moció la subscriu Jorge Romero Gil, portaveu del grup municipal Podem-EUiA