Moció en suport als treballadors/es i passius/ves d’Endesa

El passat 27 de Desembre de l’any 2018, l’empresa ENDESA va anunciar el tancament de la taula de negociació del V Conveni Marc, eliminant tots els beneficis socials dels passius d’Endesa, entre ells la bonificació de la tarifa elèctrica, anomenada tarifa d’empleat.

La bonificació de la tarifa elèctrica, com a benefici social per als treballadors, jubilats / es i vidus / es de les empreses elèctriques es remunta a la pròpia existència de les empreses i venia associat al seu propi contracte de treball, sent un ús i costum dels treballadors del sector. Aquesta bonificació representava una reducció d’aproximadament el 60% de la factura elèctrica. De fet, aquest benefici social apareix ja documentat en acords entre empreses a Catalunya l’any 1928. Posteriorment es recull en la «Ordenança del Treball per a la indústria de producció, transformació, transport, transmissió i distribució d’energia elèctrica» de 30 de juliol de a 1970.

Aquest benefici social també es veu reflectit en els reglaments de règim intern de les diferents empreses elèctriques que posteriorment han conformat el Grup Endesa: Fecsa, Enher, Hidroelèctrica de Catalunya, Sevillana, Unelco, Gesa, Encasur, etc., traslladant-se als convenis d’aquestes empreses elèctriques des dels anys 70.

Frui de la reordenació societària i la reorganització empresarial realitzada l’any 1999 entre 12 empreses elèctriques i les seves filials, es va constituir l’actual Grup Endesa, formalitzant-se en la signatura dels «Acords sobre els Processos de Reordenació Societària i reorganització Empresarial de el grup Endesa de 27-4- 1999 «, publicats al BOE 22/06/1999. En l’article 14, apartat F de l’esmentat acord s’estableix que “en el cas que en els convenis col•lectius successius s’establissin condicions menys favorables per a alguns col•lectius de treballadors transferits, l’empresa estarà obligada a respectar, com garantia “ad personnam”, totes i cadascuna de les condicions econòmiques més favorables del conveni d’origen «.

Els passius afectats estan en una edat mitjana molt avançada, entre 75 i 80 anys. Entre aquestes persones hi ha un col•lectiu amb pensions molt petites, i habitatges totalment electrificats que corren el risc de veure’s abocats a la pobresa energètica.

Davant d’aquesta situació i la negativa de l’empresa a la negociació amb el col•lectiu afectat es va interposar una demanda col•lectiva a l’Audiència Nacional per part de les Federacions sindicals de CCOO, UGT i SIE, amb l’objectiu de defensar els drets de més de 36.000 treballadors, dels quals una part són veïns d’aquesta ciutat.

La sentència en primera instància va ser favorable a les tesis de l’empresa, amb un vot particular que advocava per la tesi de la demanda. Aquesta sentència ha estat recorreguda en cassació al Tribunal Suprem i s’està a l’espera de la sentència en ferm .

Aquesta moció la subscriu CCOO d’Indústria de Catalunya i la Federació de pensionistes i jubilats de CCOO Catalunya.

Per totes les qüestions exposades, es proposen els següents acords:

S’acorda:
1. Mostrar el suport del Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat a les reivindicacions dels treballadors i treballadores i jubilats/es d’Endesa fonamentades en el manteniment dels drets socials aplicats fa gairebé 100 anys.
2. Instar el grup Endesa a que continuï negociant amb les parts afectades amb l’objectiu d’arribar a un acord, i a que estableixi vies de diàleg per a la resolució dels conflictes generats amb els sectors més vulnerables, tant en l’àmbit de la pobresa energètica com en el conflicte sobre les bonificacions tarifàries pels i per les jubilades de la companyia.
3. Instar la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya a que realitzin totes les accions necessàries per a garantir el compliment de l’acord entre l’empresa i els treballadors – vàlid fins a l’actualitat -, i per vetllar pels drets socials adquirits per els treballadors/es, jubilats/des i vidus/es d’Endesa.

La present moció la subscriu el grup municipal Podem – EUiA

Moció en rebuig de la Llei de contractes de serveis a ler persones, anomenada Llei Aragonés.

Exposició de motius

– Atès que l’avantprojecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones s’està tramitant en el Parlament de Catalunya.

– Atès que la directiva europea DIRECTIVA 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública fixa que «ninguna disposición de la presente directiva obliga a los Estados miembros a subcontratar o a externalizar la prestación de servicios que deseen prestar ellos mismos o a organizarlos de otra manera que no sea mediante contratos públicos en el sentido de la presente directiva».

– Atès que és doncs una decisió política que correspon prendre cada govern administració, en una direcció o altra, sobre si gestiona per si mateix, o bé subcontracta, o externalitza un servei públic.

– Atès que a l’únic que obliga la UE és a implementar la directiva abans esmentada i no a l’externalització dels serveis públics.

– Atès que fins ara, la fórmula de contractar serveis públics a empreses privades ja tenia la cobertura de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic estatal, que el març de 2018 va entrar el vigor. Aquesta reforma ja limita la possibilitat de fer convenis i altres formes de relació no contractual i, per tant, obliga que alguns serveis que s’havien prestat a través de convenis passin a la fórmula de contractació. Ara bé, el projecte de llei català significa una regulació específica per a un ampli llistat de serveis a les persones, molts dels quals, almenys fins ara, ha prestat i gestionat de forma directa l’administració.

– Atès que com indiquen entitats i organitzacions com la Marea Pensionista de Sant Boi de Llobregat, la Marea Blanca, Fapac i alguns sindicats –com la CNT, la CGT, IAC o l’USTEC– situen el quid de la qüestió: quan no hi ha cap normativa que posi límits d’on pot o no pot entrar el mercat, la Llei Aragonès es converteix en un marc legal que fa possible que entri a tot arreu.

– Atès qué entenem que la gestió directa la millor fórmula de prestació dels serveis públics segons abundant bibliografia i experiència. No pas la contractació/concertació amb tercers, que per a nosaltres és un mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possibilitat de lucre privat.

– Atès que aquest sistema dit de col•laboració públic-privada-«social», que ha estat criticat i desaconsellat des del mateix Tribunal de Comptes europeu, NO és el sistema que volem.

– Atès que és significatiu que a l’exposició de motius es parli d’un ampli ventall de serveis i prestacions que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania»… Sense esmentar en cap moment el caràcter de serveis públics de molts d’aquests serveis, caràcter que és causat per a la necessitat de garantir drets fonamentals de les persones.

– Atès que aquest avantprojecte permet contractar-ho tot, situant en el mateix sac des de les mal anomenades «prestacions sanitàries» de l’article 27, que és l’activitat sanitària pública fins a les activitats extraescolars.

– Atès que amb aquest avantprojecte s’intenta avançar amb un gran pas en la mercantilització dels serveis públics en abandonar gran part del poder que la mateixa administració retenia a la interpretació i compliment subjectiu del contracte i pretén configurar un contracte gairebé civil que no administratiu.

S’acorda:
1. Rebutjar l’actual avantprojecte de Llei de contractes d’atenció a les persones que s’està tramitant al Parlament de Catalunya i exigir la seva retirada.
2. Obrir un debat amb agents i moviments socials, grups parlamentaris que permet arribar a una llei que garanteixi la gestió directa dels serveis públics amb garanties socials, així com les diferents formes indirectes de gestió en el seu cas i el concepte i abast del Tercer Sector i que per tant reguli la via dels convenis i de l’acció concertada.
3. Declarar que sempre que sigui possible demanen la gestió pública dels serveis públics, la remunicipalització d’allò externalitzat i molt especialment l’esmentada gestió directa dels serveis públics amb garanties socials.
4. Enviar aquests acords, a la Federació i Associació de municipis de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, grups parlamentaris, sindicats -CNT, CGT, IAC, USTEC entre altres-, Marea Pensionista de Sant Boi de Llobregat, entitats del tercer sector, de Salut i educació com la Marea Blanca de Catalunya, Fapac, Confavc.

La present moció la subscriu Jorge Romero Gil, portaveu del grup municipal Podem-EUiA

Moció de suport a les mobilitzacions de les treballadores precàries i contra la uberització de l’economia

Des d’inicis de l’any 2015 s’està produint un auge de les plataformes digitals que segueixen l’estil d’uber: empreses d’economia “col•laborativa” que posen en contacte a proveïdors i usuaris mitjançant una xarxa de treballadores precàries que no tenen garantides les condicions laborals de la resta de treballadores del règim general de la Seguretat Social.

Fins el moment, les empreses que han aconseguit implementar el seu negoci a les nostres ciutats estan focalitzades en el negoci del repartiment de menjar ràpid (Glovo, Deliveroo, Uber Eats) i en la mobilitat urbana (Uber, Cabify).

L’impacte d’aquestes empreses és doblement perjudicial per la nostra societat. D’una banda, la seva ràpida implementació és possible gràcies a les pràcticament nul•les despeses de personal laboral: els i les treballadores d’aquestes companyies han d’abonar les cotitzacions socials del règim d’autònoms i en moltes ocasions la resta de material necessari pel desenvolupament de la seva tasca, mentre que la seva agenda i calendari laboral és controlat per l’empresa mitjançant les aplicacions que cadascuna d’elles ha desenvolupat. D’aquesta manera, la presència d’aquestes empreses en el nostre entorn suposa la precarització del mercat laboral, afectant principalment als i les joves, als aturats de llarga durada i a les persones migrants. D’altra banda, suposen una competència deslleial vers els i les treballadores autònoms i les empreses que sí que compleixen la legislació laboral i que la seva activitat empresarial està regulada per l’Administració pública.

El model de negoci d’aquestes plataformes esdevé en empreses intermediàries que no assumeixen cap risc i que no garanteixen la seguretat dels seus treballadors. De fet, sovint, ni tan sols reconeixen la vinculació laboral amb els seus empleats. Així, ens trobem amb plataformes d’allotjament que ofereixen més de 2 milions de propietats en 192 països sense tenir cap propietat ni sense personal laboral a les propietats que gestionen o amb plataformes de mobilitat com Uber, que gestiona més de 5,23 mil milions de desplaçaments sense treballadors ni vehicles en propietat. En el cas de les plataformes de repartiment de menjar a domicili, per a rebre un salari digne, els riders han d’estar disponibles pràcticament tot el dia per a poder captar comandes, però han d’assumir les despreses del vehicle, les reparacions, l’assegurança, la seguretat social, el mòbil i fins i tot, la motxilla corporativa de l’empresa.

Aquestes condicions laborals esdevenen l’organització de la precarietat i constitueixen un nou sistema d’explotació. El passat 26 de maig, Pujan Koirala, un jove nepalí de 23 anys va morir mentre treballava per Glovo. De fet, una de les conseqüències més devastadores d’aquest model de negoci és la manca de seguretat en el treball. El fet que l’empresa no reconegui els repartidors com a personal laboral, suposa que no hi té cap tipus de responsabilitat vinculada, de manera que davant de qualsevol accident, l’empresa no respon. A més, és important destacar les pressions que reben els treballadors per efectuar les entregues en el mínim temps possible, fet que suposa un factor de risc laboral, del que l’empresa no se’n fa responsable.

Els i les treballadores s’han unit en plataformes com Riders por Derechos per a defensar els seus interessos laborals vers l’activitat extractiva d’aquestes empreses. En la majoria de casos, les sentències han determinat que aquesta pràctica és abusiva i que els empleats d’aquestes companyies són falsos autònoms perquè aquest tipus d’empreses (Glovo i Deliveroo) imposen el seu poder d’organització i direcció, que es desenvolupa mitjançant el funcionament de l’aplicació que determina l’activitat dels missatgers i que és imposada unilateralment per la plataforma. Amb l’objectiu d’oferir una alternativa socialment sostenible i responsable, els riders organitzats han creat la plataforma Mensakas, una cooperativa de treballadors de repartiment de menjar a domicili per a fomentar l’economia social i solidaria i per lluitar contra la precarietat, proposant una experiència de col•lectivització i de sobirania econòmica.

Tot i les nombroses sentències que ambdues companyies han rebut en contra de la seva activitat empresarial, segueixen funcionant. Darrerament, la patronal d’aquest tipus d’empreses, Adigital, ha sol•licitat canvis legislatius per a facilitar la seva activitat i que permeti mantenir a més de 50.000 treballadors a Espanya (segons la previsió de la patronal) en règim d’autònoms mitjançant la figura del TRADE (Treballadors autònoms econòmicament dependents).

Aquesta moció es presenta amb el suport del col•lectiu Riders por derechos, plataforma que treballa per la millora de les condicions laborals dels riders. Davant d’aquesta situació, proposem els següents

S’acorda:
1. Mostrar el suport del Ple de l’Ajuntament de Sant Boi a les mobilitzacions dels treballadors i treballadores precàries en règim d’autònoms que no són reconeguts com a treballadors per compte d’altri, així com a les cooperatives de treballadors que ofereixen una alternativa socialment responsable.
2. Sol•licitar al Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social la derogació de les dues darreres reformes laborals que donen peu a l’establiment de figures com els TRADE i obren la porta a la precarietat.
3. Sol•licitar al Ministerio de Trebajo, Migraciones y Seguridad Social que resolgui aquesta situació d’irregularitat permanent que pateixen els i les treballadores precaritzades, sovint reconegudes com a falsos autònoms i reguli les plataformes digitals de missatgeria.
4. Treballar per a la creació d’una xarxa de ciutats lliures d’aquest tipus de plataformes i que apostin per alternatives que respectin els drets laborals dels seus treballadors.

La present moció la subscriu Xavier ALejandre Casanova, regidor del Grup Municipal Podem – EuiA

Moció de condemna de la intervenció militar turca en Rojava i de suport al Kurdistan

«Cap govern lluita en contra del feixisme per a destruir-lo. Quan la burgesia veu que el poder se’ls escapa de les seves mans, alcen el feixisme per a mantenir els seus privilegis». (Buenaventura Durruti)

En el ple del passat mes de febrer de 2019 aquest consistori va aprovar una moció a favor del dret d’autodeterminació del Kurdistan i la revolució Rojava. En la dita moció el plenari acordava reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles oprimits per poders estatals totalitaris, dèspotes i amb absència de garanties i drets democràtics. Dins aquests casos trobàvem el cas genèric del Kurdistan i el particular de la revolució de Rojava, en el Kurdistan sirià.

La revolució de Rojava ha estat un model organitzatiu d’autogestió i democràcia, no tan sols ha generat un marc de convivència per la seva població basat en la igualtat sinó que ha esdevingut un baluard defensiu per la població kurda però també per a tothom davant les forces mercenàries i feixistes del Daesh. En aquest sentit també ha estat un aliat de les societats occidentals, dels seus valors i del seu mode de vida. Per solidaritat internacional, per suport democràtic però també pel nostre interès tenim l’obligació de donar suport als nostres amics i aliats del Kurdistan.

Des de fa molts anys les forces feixistes i reaccionàries de l’Estat turc tenen per objectiu l’eliminació no tan sols de la llibertat sinó de la mateixa existència del poble kurd, periòdicament es produeixen atacs feixistes de l’Estat turc a les forces democràtiques del Kurdistan. Ara bé, en els darrers dies aquesta escalada hi ha augmentat en intensitat i violència anunciant el que seria una «ofensiva definitiva» per part de les forces mercenàries i feixistes turques contra la revolució de Rojava, aprofitant la sortida -sens dubte res innocent- de les tropes estatunidenques de la regió i la «barra lliure» que la política del president dels Estats Units Donald Trump facilita als turcs. Fa temps que el dictador turc Recep Tayyip Erdogan intenta aconseguir el que sembla ha aconseguit ara, convèncer al president dels Estats Units de què el deixi les mans lliures a la regió per intentar esclafar no tan sols la llibertat a Rojava sinó l’existència de la societat kurda.

Per tot això ens fem ressò del manifest «Contra l’ocupació turca i la neteja ètnica de kurds en el nord i est de Síria» que diu el següent:

Des de l’establiment de l’autoadministració autònoma democràtica kurda en el nord i l’est de Síria (DASA), la frontera entre Turquia i el nord i l’est de Síria ha estat altament segura, i no s’han originat accions armades contra Turquia des d’aquest territori. En converses recents mitjançades per l’administració estatunidenca entre el DASA i l’estat turc, les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) han demostrat la seva voluntat de treballar per una pau duradora.

La nova declaració emesa per la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Sr. Trump, ha violat l’acord negociat entre la DASA i l’estat turc.

Aquesta declaració demostra que els Estats Units aparentment ha abandonat als kurds, la qual cosa resulta en una àrea que ha estat, fins ara, un oasi d’estabilitat i convivència a Síria, havent d’enfrontar un altre període de conflicte sagnant.

Erdogan i el seu règim autoritari representen la dictadura totalitària, el militarisme i la persecució violenta de les minories, i els kurds i els seus aliats en el nord i l’est de Síria. Més d’11,000 homes i dones de les forces de seguretat del nord i est de Síria van donar les seves vides per a alliberar a aquesta regió de l’ISIS, protegir als pobles del nord i est de Síria i brindar-los un futur millor, i més de 22,000 més van resultar ferits en aquesta campanya molt renyada En fer això, el món estava protegit de la brutalitat de l’ISIS.

Una invasió de la regió per part de les forces turques crearà circumstàncies en les quals l’ISIS pot reviure’s i cometre crims contra la humanitat, una vegada més, convertint-se en una amenaça per a tot el Mitjà Orient, Europa i el món, causant morts i destrucció incalculables i obligant milions a fugir de les seves llars i convertir-se en refugiats.

Per tant, fem un anomenat a les comunitats internacionals i a les organitzacions de la societat civil de tot el món perquè prenguin mesures contra l’Ocupació turca i la neteja ètnica contra els kurds en el nord i est de Síria.
-Detenir l’ocupació turca
-Detenir la neteja ètnica turca.

Per tot això proposem al ple els següents acords:
S’acorda:
1) Demanar que s’aturi l’ocupació turca del territori de Rojava
2) Demanar el fi de la neteja ètnica de la població kurda feta per les forces turques
3) Demanar al govern espanyol que revisi completament les seves relacions amb Turquia considerant inclús el possible trencament de les relacions diplomàtiques i econòmiques entre l’Estat espanyol i Turquia.
4) Demanar al govern espanyol que aturi de manera immediata qualsevol cooperació o relació entre forces espanyoles i turques . Dins aquest punt demanar el replegue del destacament espanyol que, amb míssils Patriot, defensa la base aèria turca d’Incirlik.
5) Demanar al govern espanyol que s’aturi de manera immediata la venda i subministrament d’armes i logística militar al govern turc.
6) Demanar al govern espanyol que proposi a la UE i a l’OTAN l’estudi de sancions econòmiques, diplomàtiques i militars envers el règim de Turquia.
7) Declarar la nostra solidaritat amb la revolució de Rojava, amb el poble kurd de Rojava i amb el poble kurd en la seva totalitat.
8) Comunicar el present acord al Ministeri Espanyol d’Afers Exteriors, a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Asociación de Amistad con el Kurdistán, a Rojava Azadi, al Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan i a Azadî. Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd.
9) Publicar la present moció en els mitjans de comunicació de Sant Boi de Llobregat i en els mitjans de comunicació adients.

La present moció la subscriu Jorge Romero Gil, portaveu del Grup Municipal Podem-EUiA.