Masclisme i feixisme

Viure Sant Boi 12/19

Escric aquest article amb els ressons encara de la polèmica suscitada entre les provocadores actituds de Vox i les activitats contra la violència masclista. Voldria fer algunes reflexions sobre aquest tema. D’entrada no sembla lògic que ningú s’oposi a la condemna de la violència masclista ni al suport a les seves víctimes no obstant això hi ha qui ho fa, anava dir que indirectament però en realitat és bastant directament, l’excusa és la següent: «ens oposem a tota mena de violència per igual», ara, això és cert? La veritat és que no, una oposició per igual implica el desig de restablir o mantenir una igualtat -perduda o mai aconseguida-, això significa aplicar les mesures necessàries perquè qui no estigui prou protegit i/o parteixi d’una situació d’inferioritat o desigualtat passi a estar prou protegit i passi a estar en peus d’igualtat. A això van encaminades les mesures contra la violència de gènere i les mesures en pro dels drets de les dones -que no impliquen menyscapte dels drets dels homes, impliquen tenir els mateixos uns que uns altres-. Per tant el fet d’oposar-se a aquestes mesures no va en pro de la igualtat sinó contra ella, significa dir «les coses ja estan bé com estaven» ergo… «Ja està bé que les dones tinguin menys drets que els homes i que s’admeti la mà dura d’aquests respecte a elles», aquesta és la igualtat que defensa Vox, el «mantenir les coses igual que estaven», aquesta és la igualtat que defensa el feixisme. Perquè Vox és feixisme, no anem amb termes mitjans, les coses pel seu nom.

Eleccions anticipades

Viure Sant Boi 10/19

Eleccions anticipades
Voldria fer alguna reflexió davant les eleccions convocades pel pròxim mes de novembre. És ja típic i tòpic el dir que aquesta situació mostra un fracàs del parlamentarisme, ara bé, podem pensar que aquest fracàs es queda en això o té unes arrels més profundes? Per començar dir que una situació puntual pot considerar-se una anomalia però una situació recurrent cal començar a considerar-la d’una altra manera. E n l’Estat ens comencem a trobar amb una seqüència de repeticions electorals -amb l’excepció del món municipal, que per les seves característiques no pot avançar cap elecció- gairebé a tots els nivells institucionals. Així des de l’any 2015 fins a l’actualitat ens trobem amb tres eleccions generals i dues catalanes, que passaran a ser quatre generals i ja veurem si altres catalanes. És a dir, gairebé sortim a una o dues eleccions per any. Quan una situació excepcional deixa de ser una excepció ens trobem davant una pauta. Al marge del que es pugui dir dels protagonistes polítics amb noms i cognoms -de persones i de partits-, al marge de la responsabilitat que se’ls pugui adjudicar per la seva incapacitat negociadora, trobem la qüestió estructural. Així, des d’aquesta segona perspectiva el primer que podem dir és que estem davant una crisi del sistema, el “turnisme” establert en la transició -calcat del de la restauració borbònica de finals del segle XIX- sembla que ja no és vàlid, ara bé, el cas és que per ara no hi ha res que el substitueixi. Crec que ens podem preguntar, estem davant d’un canvi de paradigma o merament davant un “impasse”?

Moció (presentada com vot particular) sobre la sentencia del judici del “procés”

El 14 d’octubre de 2019 es va conèixer la sentencia del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva amb penes de fins a 13 anys. I a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs amb multes fins a 200 euros diaris per 10 mesos.

La sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política al que mai s’hauria d’haver arribat, doncs es tracta d’un conflicte de naturalesa política. És per això que, ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de les forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació dins la societat catalana, generi cohesió. Una resposta que, al mateix temps, contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita. Només amb la llibertat de les persones condemnades podrem obrir una nova etapa de desbloqueig. Al mateix temps, entenem que en aquests moments el país ens demana que posem les institucions al servei del diàleg polític i que treballem per trobar solucions a l’actual conflicte polític. Llibertat, diàleg i solucions son els tres pilars sobre els quals ha de pivotar la política catalana en els propers temps.

Els grups municipals Podem-EUiA i SBeC-ECG de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat proposen al ple l’adopció dels següents

ACORDS:
1. Manifestar la nostra indignació davant una sentència injusta que genera un precedent inacceptable.
2. Expressar la més profunda solidaritat amb les persones condemnades i amb les seves famílies, a les que acompanyem en aquest moment dur i injust pel que estan passant.
3. Promoure totes les iniciatives polítiques, institucionals i jurídiques necessàries per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades.
4. Denunciar les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania com son el dret de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política.
5. Reiterar el compromís amb la defensa dels drets i les llibertats i mostrar el rebuig a la judicialització d’un conflicte polític que només es pot resoldre per vies democràtiques i dialogades.
6. Demanar a tots els partits polítics que dialoguin i cerquin solucions polítiques inclusives que cohesionin el conjunt de la societat catalana.
7. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat es posa al servei del diàleg polític i a treballar per trobar solucions a l’actual conflicte polític.
8. Traslladar els presents acords al Tribunal Suprem, els grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés i Senat i del Parlament Europeu, i a les entitats municipalistes de Catalunya.

La present moció la subscriuen els grups municipals Podem-EUiA i SBeC-ECG.

Moció per instar el diàleg com forma de resoldre el conflicte polític català

07/19
Aprobada
Votos a favor: PSC, Sant Boi en Comú, ERC i Podem-EUiA
Votos en contra: Ciudadanos

La situació política catalana, tant interna entre les diferents parts de la seva societat com externa entre les institucions catalanes -la Generalitat- i les del conjunt d’Espanya -el govern espanyol- ha arribat a un punt d’estancament i «enrocament» que no pot continuar i no pot propiciar una sortida política i social a un problema polític i social. A tot això s’uneix una tant indesitjada i desmesurada com absurda judicialització d’un problema polític que tan sols serveix per entorpir qualsevol possible solució i per crispar encarà més els ànims socials -que, dins de tot, estan, ara com ara, donant una lliçó de civisme per la immensa majoria de la societat catalana-.

Per altra banda no es pot oblidar que en l’actual marc jurídic vigent -i amb independència de la valoració que tinguem del mateix i dels desitjos de canvi d’aquest marc o no- tant el govern central com el govern de la Generalitat de Catalunya són dos governs que representen a dues institucions del mateix Estat i que, a més a més, el president de la Generalitat de Catalunya és la màxima autoritat de l’Estat dins de Catalunya. Per la qual cosa res té d’estrany un diàleg entre dues institucions i dos governs que lluny de situar-se en àmbits jurídics enfrontats es troben dins del mateix àmbit jurídic i normatiu. No té cap sentit negar o intentar negar un diàleg en funció del color polític d’un o altre govern, tant es val si l’actual govern de la Generalitat és independentista com si no ho fos -en altres èpoques ha estat socialista o nacionalista, no sabem de quina ideologia i color pot ser en un futur-i el mateix es pot dir del govern central. Dues institucions de l’Estat, ara com ara del mateix Estat, no tan sols poden sinó que tenen l’obligació de dialogar i de mantenir una comunicació fluida.

I això ho diem malgrat no ser precisament entusiastes de la forma d’organització estatal, però creiem que en tant en quant estem immersos en ella és necessari la utilització de totes les seves funcions en benefici del conjunt de la societat.

Al mateix temps pesem que és ineludible que aquest diàleg s’estengui a la societat catalana en tota la seva diversitat, diversitat legitima i que qualsevol demòcrata -i qualsevol acrata- deu respectar i acceptar. Tant dona el model territorial pel qual s’inclinin uns o altres, tota posició és legítima, ara bé, quan les posicions resulten antitètiques no resta tampoc altra alternativa que un diàleg entre les parts implicades que apropi primer aquestes postures i que, finalment, arribi a propiciar una solució. Els partits polítics catalans però, també, altres entitats i agents de la societat catalana tenen l’obligació de parlar i buscar un acord o, com mínim, uns punts comuns que assenyalin el camí de l’acord. Per la qual cosa creiem que aquest diàleg «intern» és tan necessari com l'»extern».

Per altra banda no deixa de ser important saber de manera clara i més enllà d’aproximacions a partir de resultats electorals i/o de consultes o referèndums fetes des de la legitimitat democràtica però en condicions adverses, querelles polítiques i inseguretat jurídica quant no la directa prohibició quina és la configuració numèrica de les parts en relació al tema del model territorial. Creiem que això es pot solucionar mitjançant una consulta refrendaria legal a partir de l’actual marc jurídic i de la jurisprudència realitzada pel TC. Així, seguint allò que diu el TC en la «STC 103/2008, de 11 de septiembre de 2008» -envers el popularment conegut com «Pla Ibarretxe»- és perfectament legal convocar qualsevol consulta que no vulneri certs parametres. Recordem el que diu l’esmentada STC: «En estos términos resulta indudable que plantea una cuestión que afecta al orden constituido y también al fundamento mismo del orden constitucional. Una afectación de esa naturaleza y con tal alcance es desde luego factible en nuestro Ordenamiento, toda vez que, en el marco de los procedimientos de reforma de la Constitución, según recordamos en la STC 48/2003, de 12 de marzo, FJ 7, «siempre y cuando no se defienda a través de una actividad que vulnere los principios democráticos o los derechos fundamentales», no hay límites materiales a la revisión constitucional.» La dita consulta, en ser efectuada per les circumscripcions habituals, ens donaria la quantitat d’electors catalans que s’inclinen per una o altra posició: el manteniment de l’actual statu quo o un canvi del mateix i, recordem que, segons la jurisprudència del TC «no hay límites materiales a la revisión constitucional», òbviament incloent en aquesta absència de límits l’article 1.2 de l’actual text de la CE com qualsevol altre -per exemple, la totalitat del Títol II-. I, també incloent en aquesta absència de límits el reconeixement del dret d’autodeterminació que nosaltres defensem.

Per tot això proposem al Ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat l’adopció dels següents acords:

1- Declarar que el diàleg és la millor sortida possible dins la crisi política i social que viu Catalunya.
2- Instar als governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya a emprendre aquest camí amb la presa de contactes permanents com a institucions de l’Estat que són i sense cap límit ni cap nosa amb independència del color polític de cadascú dels governs en qüestió.
3- Instar als partits polítics representats al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles a donar suport i participar activament en aquest diàleg.
4- Instar als partits polítics catalans, a les entitats socials i als agents socials catalans a sostenir al seu torn un diàleg envers el tema del model social i territorial català, per això instaríem al Parlament de Catalunya per tal que estableixi una «taula de diàleg».
5.- Instar al govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats i al Senat del Regne d’Espanya a estudiar la celebració d’una possible consulta dins els paràmetres jurídics indicats per la STC 103/2008 i a l’empara dels articles 23.1, 29.1, 92.1, 92.2 i 92.3 de la CE. L’estudi de la dita consulta es realitzarà en cas que aquesta sigui part de la solució política fruit del diàleg, no sent imprescindible fer-la si aquesta solució política s’aconsegueix preveient altres mitjans.
6- Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de l’Estat Espanyol, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat del Regne d’Espanya i a tots els partits polítics representats en cadascuna d’aquestes institucions.
7.- Publicar aquesta moció en tots els mitjans de comunicació santboians i tots aquells que es considerin adients.

Subscriu la moció Jorge Romero Gil, portaveu del Grup Municipal Podem-Esquerra Unida i Alternativa.