Eleccions anticipades

Viure Sant Boi 10/19

Eleccions anticipades
Voldria fer alguna reflexió davant les eleccions convocades pel pròxim mes de novembre. És ja típic i tòpic el dir que aquesta situació mostra un fracàs del parlamentarisme, ara bé, podem pensar que aquest fracàs es queda en això o té unes arrels més profundes? Per començar dir que una situació puntual pot considerar-se una anomalia però una situació recurrent cal començar a considerar-la d’una altra manera. E n l’Estat ens comencem a trobar amb una seqüència de repeticions electorals -amb l’excepció del món municipal, que per les seves característiques no pot avançar cap elecció- gairebé a tots els nivells institucionals. Així des de l’any 2015 fins a l’actualitat ens trobem amb tres eleccions generals i dues catalanes, que passaran a ser quatre generals i ja veurem si altres catalanes. És a dir, gairebé sortim a una o dues eleccions per any. Quan una situació excepcional deixa de ser una excepció ens trobem davant una pauta. Al marge del que es pugui dir dels protagonistes polítics amb noms i cognoms -de persones i de partits-, al marge de la responsabilitat que se’ls pugui adjudicar per la seva incapacitat negociadora, trobem la qüestió estructural. Així, des d’aquesta segona perspectiva el primer que podem dir és que estem davant una crisi del sistema, el “turnisme” establert en la transició -calcat del de la restauració borbònica de finals del segle XIX- sembla que ja no és vàlid, ara bé, el cas és que per ara no hi ha res que el substitueixi. Crec que ens podem preguntar, estem davant d’un canvi de paradigma o merament davant un “impasse”?