Moció de suport a les mobilitzacions de les treballadores precàries i contra la uberització de l’economia

Des d’inicis de l’any 2015 s’està produint un auge de les plataformes digitals que segueixen l’estil d’uber: empreses d’economia “col•laborativa” que posen en contacte a proveïdors i usuaris mitjançant una xarxa de treballadores precàries que no tenen garantides les condicions laborals de la resta de treballadores del règim general de la Seguretat Social.

Fins el moment, les empreses que han aconseguit implementar el seu negoci a les nostres ciutats estan focalitzades en el negoci del repartiment de menjar ràpid (Glovo, Deliveroo, Uber Eats) i en la mobilitat urbana (Uber, Cabify).

L’impacte d’aquestes empreses és doblement perjudicial per la nostra societat. D’una banda, la seva ràpida implementació és possible gràcies a les pràcticament nul•les despeses de personal laboral: els i les treballadores d’aquestes companyies han d’abonar les cotitzacions socials del règim d’autònoms i en moltes ocasions la resta de material necessari pel desenvolupament de la seva tasca, mentre que la seva agenda i calendari laboral és controlat per l’empresa mitjançant les aplicacions que cadascuna d’elles ha desenvolupat. D’aquesta manera, la presència d’aquestes empreses en el nostre entorn suposa la precarització del mercat laboral, afectant principalment als i les joves, als aturats de llarga durada i a les persones migrants. D’altra banda, suposen una competència deslleial vers els i les treballadores autònoms i les empreses que sí que compleixen la legislació laboral i que la seva activitat empresarial està regulada per l’Administració pública.

El model de negoci d’aquestes plataformes esdevé en empreses intermediàries que no assumeixen cap risc i que no garanteixen la seguretat dels seus treballadors. De fet, sovint, ni tan sols reconeixen la vinculació laboral amb els seus empleats. Així, ens trobem amb plataformes d’allotjament que ofereixen més de 2 milions de propietats en 192 països sense tenir cap propietat ni sense personal laboral a les propietats que gestionen o amb plataformes de mobilitat com Uber, que gestiona més de 5,23 mil milions de desplaçaments sense treballadors ni vehicles en propietat. En el cas de les plataformes de repartiment de menjar a domicili, per a rebre un salari digne, els riders han d’estar disponibles pràcticament tot el dia per a poder captar comandes, però han d’assumir les despreses del vehicle, les reparacions, l’assegurança, la seguretat social, el mòbil i fins i tot, la motxilla corporativa de l’empresa.

Aquestes condicions laborals esdevenen l’organització de la precarietat i constitueixen un nou sistema d’explotació. El passat 26 de maig, Pujan Koirala, un jove nepalí de 23 anys va morir mentre treballava per Glovo. De fet, una de les conseqüències més devastadores d’aquest model de negoci és la manca de seguretat en el treball. El fet que l’empresa no reconegui els repartidors com a personal laboral, suposa que no hi té cap tipus de responsabilitat vinculada, de manera que davant de qualsevol accident, l’empresa no respon. A més, és important destacar les pressions que reben els treballadors per efectuar les entregues en el mínim temps possible, fet que suposa un factor de risc laboral, del que l’empresa no se’n fa responsable.

Els i les treballadores s’han unit en plataformes com Riders por Derechos per a defensar els seus interessos laborals vers l’activitat extractiva d’aquestes empreses. En la majoria de casos, les sentències han determinat que aquesta pràctica és abusiva i que els empleats d’aquestes companyies són falsos autònoms perquè aquest tipus d’empreses (Glovo i Deliveroo) imposen el seu poder d’organització i direcció, que es desenvolupa mitjançant el funcionament de l’aplicació que determina l’activitat dels missatgers i que és imposada unilateralment per la plataforma. Amb l’objectiu d’oferir una alternativa socialment sostenible i responsable, els riders organitzats han creat la plataforma Mensakas, una cooperativa de treballadors de repartiment de menjar a domicili per a fomentar l’economia social i solidaria i per lluitar contra la precarietat, proposant una experiència de col•lectivització i de sobirania econòmica.

Tot i les nombroses sentències que ambdues companyies han rebut en contra de la seva activitat empresarial, segueixen funcionant. Darrerament, la patronal d’aquest tipus d’empreses, Adigital, ha sol•licitat canvis legislatius per a facilitar la seva activitat i que permeti mantenir a més de 50.000 treballadors a Espanya (segons la previsió de la patronal) en règim d’autònoms mitjançant la figura del TRADE (Treballadors autònoms econòmicament dependents).

Aquesta moció es presenta amb el suport del col•lectiu Riders por derechos, plataforma que treballa per la millora de les condicions laborals dels riders. Davant d’aquesta situació, proposem els següents

S’acorda:
1. Mostrar el suport del Ple de l’Ajuntament de Sant Boi a les mobilitzacions dels treballadors i treballadores precàries en règim d’autònoms que no són reconeguts com a treballadors per compte d’altri, així com a les cooperatives de treballadors que ofereixen una alternativa socialment responsable.
2. Sol•licitar al Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social la derogació de les dues darreres reformes laborals que donen peu a l’establiment de figures com els TRADE i obren la porta a la precarietat.
3. Sol•licitar al Ministerio de Trebajo, Migraciones y Seguridad Social que resolgui aquesta situació d’irregularitat permanent que pateixen els i les treballadores precaritzades, sovint reconegudes com a falsos autònoms i reguli les plataformes digitals de missatgeria.
4. Treballar per a la creació d’una xarxa de ciutats lliures d’aquest tipus de plataformes i que apostin per alternatives que respectin els drets laborals dels seus treballadors.

La present moció la subscriu Xavier ALejandre Casanova, regidor del Grup Municipal Podem – EuiA